Articlos sobre educació i escola

AUTOLESIONS: UN CRIT DE SOCORS

Els joves que s’autolesionen, generalment entre els 12 i 26 anys, solen ser hipersensibles al rebuig, tenen un mal concepte d’ells mateixos i els costa controlar els seus impulsos. Ferir-se és la manera que han trobat de deixar un senyal visible del dolor que pateixen, una manera de materialitzar-lo per fer-lo mentalment més comprensible, justificable i manejable. Autolesionar-se és per a ells una via que respon a una necessitat, bé per alleujar una tensió, bé sentir-se vius, o bé per castigar-se després del sentiment de culpa. I, contràriament al que es pugui pensar, no es tracta de cridar l’atenció: si de cas (per a alguns) és un crit d’ajuda.

AUTOLESIONS

Seguir llegint…

Publicat al Diari de l’educació 10/03/2017

LA DISLÈXIA: UN DESAVANTATGE CULTURALMENT IMPOSAT

dislexia

Un 10% de la població espanyola és dislèctica, segons les dades de l’OMS. La majoria d’ells tenen dislèxia fonològica, que és la variant que pateix el 90% dels afectats. Si traslladem aquestes dades a una aula escolar, en una classe de 25 alumnes n’hauria almenys dos amb aquesta problemàtica.

És cert que encara queda molt per saber, i que la comunitat científica no ha arribat encara a un acord unànime sobre les seves causes; no obstant això, disposem de la suficient informació com per donar respostes a les dificultats més comunes que presenten els alumnes amb aquesta problemàtica.

Seguir llegint…

Publicat al Diari de l’educació 23/01/2017


CONTRA L’IMPERI DEL FUTBOL: ELS PATIS DE LES ESCOLES A RESIVISIÓ

futbol

Sona el timbre o la música per sortir al pati. Les aules s’obren, una per una, i d’elles surten regalims de nens amb un somriure a la cara i un entrepà a la mà. Els seus passos són ràpids, tenen pressa, perquè tan sols disposen de trenta minuts per jugar i ells desitjarien estar-hi hores. De cop el pati s’omple de nens i nenes de diferents alçades, ocupen espais diferents, alguns en grups, altres caminen sols o es queden quiets en un racó sense saber a què o amb qui jugar. En tan sols uns minuts el pati s’ha convertit en un lloc caòtic a primera vista, l’organització del joc sembla impossible per a qualsevol que miri des de fora, es juguen tres partits diferents en un mateix espai: un de futbol en vertical i dos de bàsquet en horitzontal. A un costat, un grup petit juga a cartes arraconat a la paret, amb les pilotes anant i venint molt a prop seu.

No es pot negar que el joc de pilota, i molt especialment el futbol, s’ha convertit en l’amo indiscutible del pati. Dictamina la cartografia de l’espai i omple la ment dels petits amb somnis de diners, cotxes i fama. Mentrestant, els altres, s’adapten com poden al voltant. Són molts els que no volen jugar a futbol, altres, encara que no volen, es veuen “obligats” a jugar si pretenen mantenir el seu grup d’amics. Què fem al respecte? Què s’està fent a les escoles per trencar amb l’imperi del futbol?

Seguir llegint…

Publicat al Diari de l’educació 18/01/2017

“ARA NO POTS ANAR AL LAVABO”: NEGAR ALS ALUMNES EL QUE REIVINDIQUEM PER A LA RESTA. 

LAVABO.png

En el dia a dia a l’escola s’hi donen situacions que fan pensar, o, si més no, preguntar-se pel seu valor o finalitat última. ¿Poden els alumnes anar al lavabo quan volen? ¿O han d’anar-hi només entre hores? ¿O esperar a l’hora del pati, a la de dinar o a la de marxar a casa? ¿Poden els alumnes beure aigua quan vulguin? Aquestes són qüestions de les quals en poques ocasions se’n parla, a l’escola, i que quan es fa, apareixen opinions molt dispars. Venim, en general, de la tendència de negar anar al lavabo entre hores o beure aigua a la classe. Com aquelles frases heretades del pare o la mare, seguim responent automàticament que no davant aquestes peticions. Però si ens parem a pensar, ¿Quins són els arguments que sustenten tals negatives?

Seguir llegint…

Publicat a la revista del Diari de l’educació 08/09/2016


ABÚS SEXUAL INFANTIL: MÉS ENLLÀ DELS FETS

Estem preparats i preparades per pensar que en una classe de 25 alumnes hi haurà com a mínim 5 que viuran algun episodi d’assetjament sexual abans dels 17 anys?

El silenci és un llastre heretat que ens acompanya des de fa massa temps: “veure , escoltar i callar”, és un modus operandi encara molt arrelat a la nostre societat i rere el qual s’amaga  dolor, incomprensió i frustració. Poc a poc anem superant el temor a explicar les coses, anem aprenent que tenim dret a dir i anem trobant maneres d’expressar-nos. No obstant, encara estem molt lluny de ser una societat oberta a les confessions, preparada per escoltar i actuar davant del que fa por, fàstic o simplement horroritza.

Publicat a la revista del Diari de l’educació 10/2016


LA MEVA MESTRA TÉ NÒVIA

novia

Un dels temes més debatuts i tractats a les escoles avui dia és la diversitat. Cada vegada més, les nostres aules estan conformades per un teixit d’alumnat més heterogeni quant a cultura, tipologia familiar, experiències personals, procedència, ideologies, etc. Amb més o menys èxit, a totes les escoles es treballa de valent per fer d’aquestes diferències un recurs més d’ensenyament-aprenentatge que permeti a l’alumnat enriquir la visió del món que té, així com ensenyar-li a conviure entre una diversitat que, més que un fenomen generacional, és ja una realitat. Ara bé, es pot abordar realment la normalització de les diferències des d’un agent escolar que encara avui es presenta i es concep com un arquetip que encarna un model social tradicional? En altres paraules, és tant profund i real aquest discurs d’inclusió com per acceptar aquestes mateixes diferències en els mestres?

Seguir llegint…

Publicat al diari de l’educació 03/11/2015


ASSETJAMENT A LA PRIMÀRIA: On es gesten les futures víctimes

Assetjament

L’assetjament està molt lligat a l’ESO, moment en què les agressions es fan evidents. No obstant això, el dia a dia ens demostra que és a Primària quan es comencen a gestar les futures víctimes i els futurs agressors.

Seguir llegint…

Publicat a la revista del Diari de l’educació 16/12/2015


PER UN P3 SENSE LLÀGRIMES

p3

Per tal d’evitar que l’arribada a l’escola sigui xocant, seria bo haver-la visitat amb anterioritat: veure el pati, conèixer les aules o el parc que hi ha a prop. Això donarà confiança i tranquil·litat al nostre fill; aprofitem aquest moment per crear expectatives positives i engrescar-lo a voler anar a l’escola. Anem anticipant el moment, i la lectura ens pot ajudar. Per sort avui dia hi ha un munt de títols interessants en el mercat que tracten del tema: La súper Sara a la súper escola de Cressida Cowel, En Pol va a l’escola de Liesbet Slegers o L’escola, un llibre animat de Nathalie Choux.

Seguir llegint…

Publicat a la revista del Diari de l’educació 10/09/2015

VACANCES PER  DEPRESSIÓ

SAMSUNG CSC

És curiós que, “vivint tan bé”, les causes més comunes de les baixes entre els mestres siguin la depressió, l’ansietat i la síndrome d’esgotament professional. Ser mestre, actualment i en el nostre país, no és gens fàcil: estem subjectes a un sistema educatiu inestable i canviant que hem d’atendre, reestructurar i adaptar-nos-hi a cada canvi de govern. Tots aquests canvis, fruit de decisions moltes vegades més polititzades que pedagògiques, resulten més una distracció de la feina que realment és important que no pas un canvi substancial. Al cap i a la fi acaben desapareixent i res no canvia, excepte pel munt de papers que un deixa d’emplenar o no.

Seguir llegint…

Publicat al ElPuntAvui 


UN RELAXANT DILLUNS QUALSEVOL

IMG_1003

Dilluns, arribes a les 8.15 h a l’escola perquè has de fer fotocòpies abans d’entrar. Sona el telèfon: l’alumne X de 3r no vindrà avui perquè està malalt, no ha menjat res en tot el cap de setmana… Una febre, uf! I avui al matí… és clar tan pàl·lid, amb aquella tos… (8.35 h). Després de la llarga trucada omples la “comanda” de material que necessites per a la classe: fulls blancs, blue-tack, post-its… En acabar et dirigeixes a l’aula, on enganxes el nou full d’assistències, canvies l’agenda dels deures i penges els treballs preciosos que has estat corregint el cap de setmana (8.50 h). Sents els alumnes arribar, l’alumne X insulta l’alumne Y, surts i parles amb ells: això no es diu… Entres a la classe, encens l’ordinador, ostres! La bombeta del projector s’ha fos.

Seguir llegint…

Publicat al ElPuntAvui


NO QUIERO SENTARME AL LADO DE VAN GOGH

Artículo

A l’escola convivim amb alumnes que, com molts dels artistes anomenats, pateixen trastorns de molt variada índole. L’objectiu de l’escola és permetre la inclusió de qualsevol alumne a la vida social, tot i que en aquests casos és evidentment més complexa. Topem, moltes vegades, amb alumnes que mostren conductes poc enteses i acceptades. Conductes difícils i de vegades disruptives, però també visions i reflexions molt peculiars i innovadores (tot una oportunitat per trencar esquemes, revisar i replantejar-nos les premisses a través de les quals comprenem el món). Amb una mica de paciència i temps, els comprendrem millor i veurem que de realitats n’hi ha tantes com caps hi ha al món.

Seguir llegint…

Publicat al ElPuntAvui


RECEPTES PER A UN ESTUDI FELIÇ

Deures

L’aprenentatge de qualsevol alumne és un fet en el qual ens trobem immersos alumnes, escola i família. Rere l’esforç de l’alumne i l’escola hi ha també el treball, la supervisió i l’acompanyament incansable de les famílies. A mesura que avancen cursos i la demanda augmenta, també s’incrementa la feina i la implicació de les famílies, especialment en aquells casos en què hi ha certes dificultats d’aprenentatge.

Afrontar aquest repte des de casa no és fàcil: a tots els problemes implícits en les dificultats pròpies dels alumnes, s’hi afegeix el fet que, després de tot el dia a l’escola, l’alumne, generalment, no desitja trobar-se amb uns pares que assumeixen el rol de mestres. Els pares són pares i els mestres, mestres, i un cop fora de l’escola, els alumnes esperen la companyia, la conversa i els afectes de la família.

Seguir llegint…

Publicat al ElPuntAvui

Anuncios